194: Complexos físics

Tema del dia

La Sílvia avui ens proposa parlar sobre aquelles preocupacions que tenim en relació amb el propi cos: la forma del nas o els llavis, el nostre pes, els nostres cabells, les nostres pigues... Tot allò que sovint ens avergonyeix quan, en realitat, ens fa únics i especials. Som-hi!

Bonus

Continuem la conversa i ens centrem en els típics comentaris sobre el físic que ens fan sovint coneguts i familiars.

Transcripció

Sílvia:
[0:15] Bon dia, Andreu!

Andreu:
[0:16] Bon dia, Sílvia!

Sílvia:
[0:17] Com anem?

Andreu:
[0:18] Tot bé.

Sílvia:
[0:19] Sí?

Andreu:
[0:19] Tot bé, amb gana. Encara no he esmorzat, però...

Sílvia:
[0:22] Apa! Encara no has esmorzat? Jo ja fa estona que he esmorzat.

Andreu:
[0:25] Bé, he esmorzat una mica, molt poquet, però he de fer el segon esmorzar.

Sílvia:
[0:28] Ah, d'acord.

Andreu:
[0:30] Tu no fas segon esmorzar?

Sílvia:
[0:31] Sí, clar! Jo en dic "resmorzó".

Andreu:
[0:33] "Resmorzó". Està bé, m'agrada.

Sílvia:
[0:36] Sí. A mig matí. A mig matí, un resmorzó. Home, va bé per acabar d'aguantar fins a l'hora de dinar.

Andreu:
[0:41] Clar, és que… recordem que aquí dinem tard. Bé, a casa vostra dineu prou aviat, no? A la una o així?

Sílvia:
[0:47] Sí, dos quarts de dues, però sí.

Andreu:
[0:49] Sí, està bé, està bé. Jo solc dinar més cap a les dos, quarts de tres...

Sílvia:
[0:55] Uf!

Andreu:
[0:56] Tres...

Sílvia:
[0:56] Vaja!

Andreu:
[0:57] Sí. Llavors, clar...

Sílvia:
[0:59] Ja començo a patir.

Andreu:
[1:02] Sí, sí.

Sílvia:
[1:03] O sigui, quan es fan les tres ja estic una mica que mossego.

Andreu:
[1:06] Ah, és veritat, és veritat. Tu et poses de mal humor quan tens gana.

Sílvia:
[1:10] Molt.

Andreu:
[1:10] Jo no quan tinc gana, sinó quan he dormit malament. O sigui, si no dormo bé, l'endemà estic de molt mala lluna. I això t'ho pot certificar el Jesús. No, tothom no, perquè davant de persones que no tinc tanta confiança, doncs faig l'esforç de...

Sílvia:
[1:31] Ah! Fas el cor fort?

Andreu:
[1:32] Intento que no es noti tant, però amb qui tinc tota la confiança és com...

Sílvia:
[1:36] S'ho menja tot. Molt bé, "estupendo".

Sílvia:
[1:37] Zero filtres. Sí, sí. Sap greu, però és així.

Sílvia:
[1:40] És així, la vida.

Andreu:
[1:41] És així.

Sílvia:
[1:41] Sempre diuen que els que viuen amb tu els hauries de tractar com companys de feina, vull dir, amb respecte, que no els hi gosaries dir les coses de qualsevol manera, no? Però molt bonica la teoria, molt complicada la pràctica.

Andreu:
[1:53] Ja… Però jo gairebé que tractava més els companys de feina com a parella que no al revés.

Sílvia:
[2:00] Ah, vaja!

Andreu:
[2:02] Bé, però perquè teníem confiança. És allò que diuen que la confiança fa pudor, fa fàstic, no?

Sílvia:
[2:07] Sí.

Andreu:
[2:07] Bé, en fi.

Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari.

Amb el suport de: